La «bonamano»

Dopo pranzo, a la fèsta, a i ho l'usanza D' andaer con la famèja int' un caffà, E a lass al camarir otto sold ed manza Perchè a me am pias el coss fatti cum va. Bèin: l’altra sira sala cussa am fa? Am dis un «grazie» con èl mal ed panza E - «La prendo soltanto per creanza, Ma essa offende la nostra dignità». _ - «Se ne offende? - a fagh me. - Caro signore, Io direi, perchè an s' ava da arrabbir, Che lei si metti a fare l'avventore. E mio gènnero al vein a servir lò! Da mèster d' scola al passa camarir, E 1' è sicur ed guadagnar de piò. (A. TESTONI)

08 febbraio 2008

La «bonamano»